T3 La diversitat climàtica i la vegetació d'Espanya i de Catalunya

2-La diversitat climàtica i els tipus de temps atmosfèric.

0-INTRODUCCIÓ

En aquest tema anem a estudiar els climes i els tipus de temps més habituals a Espanya. La successió de tipus de temps diferenciats, la major o menor freqüència en què ens afecten uns o altres, i la forma en què cadascun afecta a les diferents zones dóna lloc a l´existència dels climes. A la Península Ibèrica i als arxipèlags balear i canari existeix una gran varietat climàtica derivada de la diferents localització i característiques regionals amb diferències quant a l´altitud, l´orientació, la latitud i la distància al mar. Aquestes característiques locacionals diferenciades són el que anomenem  factors climàtics.
Hi ha dos tipus de factors climàtics, els factors geogràfics, que depenen de la localització física dels diferents territoris, i els factors termodinàmics que estan relacionats amb la circulació general atmosfèrica tant en altura ( entre els 9-12Km) i en superfície.

 1- ELS FACTORS DEL CLIMA

1.1 ELS FACTORS GEOGRÀFICS

Com a conseqüència de la incidència dels factors geogràfics podem deduir unes normes generals que condicionen el temps i el clima de cada territori. Aquestes normes són complementàries entre sí, de forma que l´acció combinada de diversos factors climàtics reforça o redueix l´efecte dels altres. Veiem alguns exemples:

• La temperatura disminueix en funció de la latitud: seguint la gradació tèrmica que va des de les zones càlides a les regions equatorials fins les zones fredes a les regions polars, a Espanya les Illes Canàries tenen les temperatures mitjanes més elevades mentre que al nord peninsular trobem les regions més fredes.
• Les precipitacions augmenten amb la latitud: la presència de les borrasques associades al front polar en latituds mitjanes i altes fa que les zones situades a aquestes latituds reben, en termes generals majors precipitacions. Contràriament, les zones situades prop de les altes pressions subtropicals o anticiclons (A) que es troben a latituds més baixes són habitualment menys plujoses.
• Les zones situades prop de la mar tenen una menor amplitud tèrmica (diferència entre les temperatures mitjanes del mes més fred i del més calorós) que les zones d´interior, més fredes a l´hivern i més càlides a l´estiu. En les zones litorals la mar actua atemperant tant el rigor hivernal com la calor estiuenca, i fa que les temperatures varien menys que a les zones que s´hi troben allunyades.  Així, les zones costaneres tenen normalment hiverns suaus i estius més o menys calorosos en funció de si es tracta de l´oceà Atlàntic o del mar Mediterrani, aquest últim molt més càlid.
• Les zones costaneres són més humides que les interiors ja que la presència del mar afavoreix un major aport d´humitat. Aquesta major humitat dóna lloc amb freqüència a unes majors precipitacions.
• La disposició del relleu peninsular amb grans serraldes perifèriques estableix una diferència climàtica entre les zones litorals i les zones interiors. Les zones interiors situades a sotavent de les serralades tenen habitualment menys precipitacions ja que l´acció dels fronts nuvolosos i de les masses d´aire humides és menor. Quant a les temperatures, aquestes acostumen a ser més baixes a l´hivern i càlides a l´estiu ja que la llunyania del mar redueix la seua influència com a factor de regulació tèrmica.
• La altitud redueix la temperatura i augmenta la precipitació. No és per casualitat que les zones muntanyoses són on trobem la vegetació més exigent en humitat i que requereix de temperatures temperades, sobretot a l´estiu. És el cas dels boscos de frondoses com les fagedes i les rouredes. En les serralades augmenten les precipitacions ja que el relleu afavoreix la condensació de les masses d´aire que ascendeixen per les seues vessants. D´aquesta forma es redueix la insolació i augmenten les precipitacions.
• Les zones situades en les vessants atlàntiques i cantàbriques reben majors precipitacions ja que la circul·lació general atmosfèrica de l´oest afavoreix la major recurrència de tipus de temps associats a masses d´aire humit i inestable procedents de l´oest.
• La vessant mediterrània i sobretot el sudest peninsular reben menors precipitacions perquè els tipus de temps predominants procedents de l´oest donen lloc a l´arribada de masses d´aire d´origen atlàntic que, després de recórrer tota la Península Ibèrica, arriben descarregades d´humitat i sense possiblitat de precipitacions.
• Les vessants a barlovent dels vents predominants són més humides que les vessants a sotavent on el vent, descendent, perd humitat i capacitat de donar lloc a precipitacions.
• Les vessants de les serralades orientades al nord són més fredes i humides que les orientades al sud a causa de la seua menor insolació. Això fa que la distribució de la vegetació entre la solana i les obagues siga diferent.

ACTIVITAT:

1. A partir de l´observació de la distribució de precipitacions i temperatures mostrada als mapes, comprova quines d´aquestes normes generals poden verificar-se.

       
           

         







  

1.2-ELS FACTORS TERMODINÀMICS

A banda dels factors de tipus geogràfic (altitud, latitud, distància al mar, orientació ), el clima d´un territori es veu condicionat pels factors termodinàmics que estan relacionats en la circul·lació general atmosfèrica, és a dir, amb la procedència, les característiques (pressió, temperatura, humitat,etc.) de les masses d´aire i la freqüència amb què afecten un territori concret. En podem distingir dos tipus:
A) Factors termodinàmics en altura: fan referència a les característiques de l´atmosfera en zones altes, al voltant dels 9-12 km. Aquestos factors condicionen, com veurem, el temps atmosfèric que fa en superfície. El principal factor climàtic en altura és el Jet Stream, que és un corrent de vents generalment intensos que circulen en sentit oest-est i amb ondulacions més o menys marcades. Aquesta circulació en sentit E determina una circulació general atmosfèrica que dóna lloc al predomini de l´arribada de masses d´aire procedents de l´oest. Aquest fet és fàcilment visible en les imatges del satel.lit que veiem als butlletins d´informació meteorològica on observem l´arribada de fronts nuvolosos procedents de l´Atlàntic. El Jet stream experimenta canvis que podem resumir en dos punts:

• Canvis en la velocitat i la ondulació del corrent en Jet: aquest corrent estableix la separació entre centres de baixes pressions -borrasques o depressions- situats al nord i centres d´altes pressions o anticiclons situats al sud. En aquestos casos parlem de centres d´acció dinàmics perquè tenen el seu origen en el moviment de la circulació general de l´atmosfera. Per altra banda, quan l´ondulació del corrent és molt marcada pot produir-se un estrangulament del corrent que dóna lloc a un embossament d´aire fred en altura, conegut col·loquialment com a gota freda.
• Canvis estacionals en la localització del corrent en Jet: aquest corrent en altura experimenta també canvis estacionals de forma pendular. A l´estiu, es localitza habitualment en latituds més elevades mentre que a l´hivern ocorre al contrari. D´aquesta forma, en ascendir latitudinalment a l´estiu, permet que la Península Ibèrica es trobe quasi sempre sota la influència de les altes pressions (A), i d´aquesta forma genera situacions de major estabilitat atmosfèrica. Aquest factor termodinàmic és la causa principal de la sequera estival, ja que en transitar en altes latituds redueix la possibilitat que ens afecten les borrasques i els fronts nuvolosos en l´època estival. Atenció!!! A banda dels canvis estacionals (N-S) el corrent en Jet també oscil·la latitudinalment en periodes més curts de temps i permet l´alternança de anticiclons i depressions.

B) Factors termodinàmics en superfície ( baixes capes de l´atmosfera): són els que transiten o es trobem en les capes més baixes de l´atmosfera, allí on podem trobar els meteors més freqüents associats al temps atmosfèric. Així, parlem de centres d´acció -anticiclons i depressions-, masses d´aire i fronts de núvols.

• Els centres d´acció fan referència a la pressió atmosfèrica (mil·libars) d´una massa d´aire. Poden ser de dos tipus: altes i baixes pressions atmosfèriques, és a dir, anticiclons (quan la pressió és superior a 1013mb) i depressions (quan la pressió és inferior a 1013mb). En els primers, la pressió atmosfèrica  -pes de l´aire- és major i dificulta els ascensos verticals de les masses d´aire des de la superfície. És per això que generalment associem un anticicló amb una situació de bon temps o d´estabilitat, ja que en no produir-se ascensos de masses d´aire no té lloc el refredament i la condensació de les mateixes. Sense condensació no es formen núvols i sense núvols no hi ha precipitacions. En canvi, quan estem sota la influència d´una baixa pressió (D o B), el menor pes de l´aire facilita els ascensos previs a la condensació i, per tant, la major inestabilitat atmosfèrica. Aquestos centres d´acció poden ser d´origen tèrmic, quan estan causats per les altes o baixes temperatures de la superfície terrestre, o dinàmic, quan la seua formació té a veure amb la circulació en altura. Normalment, la major part dels centres     d´acció són d´origen dinàmic. Al cas d´Espanya, els únics centres d´acció tèrmics tenen a veure en les altes temperatures que a l´estiu es produeixen a  l´interior i sud de la península i que poden formar una baixa tèrmica, o el que sovint s´ha denominat una baixa pressió relativa. Així, malgrat que en estiu ens trobem freqüentment sota la influència de l´anticicló dinàmic de les Açors, en ocasions podem observar al mapa del temps una B o D sobre la península perquè les altes temperatures (35-40ªC) afavoreixen l´ascens de l´aire donant lloc a possibilitat de tronades estivals.
• Les masses d´aire són altre dels factors que fan variar el temps atmosfèric d´un indret. Les masses d´aire varien quan a la temperatura (Tª), humitat i pressió. Així la diferent procedència d´una massa d´aire fa canviar  el temps atmosfèric: si el vent procedeix del nord les temperatures seran més fredes que si procedeixen del sud; si arriba de l´interior del continent la seua humitat serà menor que si procedeix de l´oceà i, per tant, la seua capacitat de generar plujes també serà menor.  És per això que diferenciem entre masses d´aire polars (P) o àrtiques (A) i continentals (c) i marítimes (m).  A València les majors precipitacions es produeixen amb vents procedents de l´est (m) ja que el Mediterrani aporta el grau d´humitat necessari per inestabilitzar la atmosfera, mentre que les masses d´aire procedents de l´interior de la península, malgrat tenir un component Pm, arriben al País Valencià després d´haver trevessat l´interior peninsular i haver-se convertit en una massa d´aire continentalitzada i seca. Així, al nostre cas, els vents de ponent no acostumen a deixar precipitacions abundants.
• Els fronts es formen en la línea de contacte entre dues masses d´aire de característiques tèrmiques ben diferenciades. Així el pas d´un front és la millor garantia d´un canvi de temps. A més a més, el contacte de masses d´aire diferents fa que es produisca la condensació per refredament, tal i com passa a l´hivern a les finestres del cotxe quan la temperatura exterior és menor que la interior. Com que la major part dels fronts que afecten Espanya estan associats a les depressions polars procedents de l´Atlàntic, les majors precipitacions tenen lloc a les vessants cantàbrica i atlàntica, i configuren així una diferenciació climàtica nítida amb la vessant mediterrània, aquesta última molt més seca.

http://www.eltiempo.es/videos/sabias-que/tsunamis-de-nubes 


DOCUMENTAL "HOME"

HOME