T13 L'organització territorial i política d'Espanya i Catalunya.

PRESENTACIONS


SLIDESHARE  L'organització territorial i política d'Espanya i Catalunya

PRESENTACIÓ PDF, Definicions de conceptes clau, l'organització territorial d'Espanya i Catalunya  https://drive.google.com/file/d/0B1rrBFuQi7WRLVNvN19HcW9PZDQ/view?usp=sharing




Nació i Estat. Mapes  estado y nación. territorio y política.odp 




 Organització territorial a Catalunya:

La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveuen l’organització territorial en 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), més la capacitat de Catalunya de dissenyar el seu territori en:

• Comarques: ens locals de caràcter territorial formades per l’agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer polítiques en determinats àmbits. La Llei d’organització comarcal de Catalunya de 1987, modificada al 2003, estableix que cada comarca ha de tenir:
  • Consell Comarcal: format per consellers i conselleres elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca.
  • Presidència.
  • Competències: ordenació del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esports, ensenyament, medi ambient …
• Municipis: actualment hi han 946 municipis, amb una clara tendència a la segregació i no pas a la integració. Per sota d’aquests ens locals hi ha les entitats municipals descentralitzades, que tot i ser part d’un municipi i dependre’n, constitueixen nuclis separats, regits per una junta de veïns i amb certa autonomia.
• Vegueries: l’article 90 de l’Estatut del 2006 defineix la vegueria com (…) l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis.” 

 El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol de 2010 la Llei de vegueries, aquesta llei suposa la substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria, així com la creació d’una organització territorial pròpia en set vegueries. Amb aquesta llei es reconeix i es potencien totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya, s’apropa el govern i els serveis a la ciutadania, i es fan coincidir els ens supramunicipals amb la descentralització territorial de la Generalitat. La seva administració recau en el Consell de la Vegueria (elegit entre els alcaldes i els regidors).

Funcions: 

• Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis (especialment a aquells que tenen menys capacitat econòmica i de gestió).
• Planificar i executar infraestructures generals, obres  i equipaments.
• Funcions de recaptació i tributs.
• Funcions de control en matèria de seguretat alimentària, intervenció ambiental i protecció de la legalitat urbanística.
• Totes aquelles delegades per la Generalitat o l’Estat.

L'ESTATUT D'AUTONOMIA DEL 1932
•Les aspiracions d’autogovern de Catalunya van ser recollides, per primer cop, durant la Segona República Espanyola, en la Constitució del 1931, que va fer possible la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1932.

•Durant la dictadura del general Franco l’Estatut va restar suspès.
 
ELS ESTATUTS DEL 1979 I DEL 2006
•En el període de transició democràtica dels anys setanta es va restablir un model d’autogovern autònom, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.
 
•L’any 2003 es va impulsar la reforma de l’Estatut, per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual. El 18 de juny de 2006, el nou Estatut va ser aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya.

INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN: LA GENERALITAT

• Parlament: té la funció legislativa, aprova els pressupostos i controla i impulsa l’activitat política i de govern.
• President de la Generalitat: elegit pel Parlament i nomenat pel Rei, exerceix funcions representatives i governatives. És la representació més alta de la Generalitat i l’ordinària de l’Estat a Catalunya. Manté relacions amb altres institucions estatals i amb la resta de les comunitats autònomes. Convoca les eleccions al Parlament de Catalunya. És el responsable del
• Consell Executiu: estableix les directrius generals de l’acció de govern i coordina el programa legislatiu. El nombre de departaments o conselleries varia en funció de les necessitats de cada legislatura.
• Consell Consultiu: substituït pel Consell de Garanties Estatutàries al 2009 (Estatut de 2006). Es pronuncia sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de la normativa amb rang de llei de la Generalitat de Catalunya.
• Sindicatura de comptes: òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
• Sindicatura de greuges: té la funció d’atendre les queixes de totes les persones que es troben desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació de les administracions. Vetlla pel bon funcionament de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, com ara els ajuntaments, les diputacions o els consells comarcals.

 
ELS PODERS EFECTIUS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
•L’Estatut d’Autonomia assegura que la Generalitat té competències exclusives en diverses àrees: organització de les institucions d’autogovern, desenvolupament del dret català, cultura, administració local, etc.
 
•A més, la Generalitat és responsable de l’aplicació correcta dels convenis internacionals en les àrees en què exerceix la competència.

•La majoria dels ingressos de la Generalitat procedeix de les transferències cedides per l’Estat en funció dels serveis i de les competències traspassades.



VOCABULARI ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I POLÍTICA

Vocabulari Organització política i territorial